dimecres, 10 de desembre del 2008

Yasmina Reza "Arte"


Títol: Arte
Autora: REZA, YASMINA
Editor: EDITORIAL ANAGRAMA, S.A.
Génere: Teatre
ISBN: 978-84-339-0893-3
Traductor: Josep Maria Flotats
Num. Pág. 104

‘Arte’ La famosa comèdia de Yasmina Reza
L’èxit d’‘Arte’ ha convertit aquesta obra de teatre en la més representada d’un autor viu. La parisenca Yasmina Reza ha aconseguit una brillant i hilarant història en què ens conta coses de nosaltres mateixos.
Yasmina Reza va néixer a París el 1959 i és autora de vàries obres teatrals de gran èxit internacional. Ha rebut nombrosos premis, com el Molière a la millor obra (1994), el Drama Circle Critics Award (1998) o l’Ace Award (1998). Va debutar com a novelista amb Una desolació (Empúries, 2000), amb una gran acollida i es va acabar de consolidar amb En el trineu de Schopenhauer (Empúries, 2006).
Entrevista

1 comentari:

Anònim ha dit...

Art: entesa com el terreny de la intel•ligència maquiavèl•lica, si atenem a la capacitat de manipular les percepcions i les intencions de la resta d’individus. Deixa veure una teoria antropològica que proclama la necessitat de la “mentida pietosa” per a l’evolució de la vida social de les persones “cultivades”.
Heus aquí la resposta del gurú d’un dels tres personatges, Hoffermayer:
“Si jo sóc jo perquè jo sóc jo, i tu ets tu perquè tu ets tu, jo sóc jo i tu ets tu.
Si, per contra, jo sóc jo perquè tu ets tu i tu ets tu perquè jo sóc jo, llavors ni jo sóc jo ni tu ets tu...”
Interprete aquest grapat de tautologies en la consideració que la identitat pròpia es diluix o es veu reforçada en la identitat del company, de l’amic o de la parella. La personalitat de l’altre/a et pot enriquir, seduir-te, dominar-te o mutilar-te, però no hi ha marxa arrere: no sobreviurem sols. D’altra banda no crec que cap personatge fos realment admirador de Sèneca ni de Fray Luis de León (la vida moderna impossibilita la relectura). “BEATUS ILLE”, aquell que haja tingut l’oportunitat de contemplar l’art en la interpretació dels tres monstres de l’escena: J M Flotats, J M Pou i Carlos Hipólito.
El seu mestratge, segurament, ha tret punta d’uns diàlegs pensats per al treball de l’entonació, dels fins matisos d’un gest que mostre o amague la intenció.
L’art no és al quadre sinó a l’escena. IMPAGABLE!