La luz es más antigua que el amor

Autor: Ricardo Menéndez Salmón

Sinopsis:
Un dilluns de 1350, quan Europa es recupera de la Pesta Negra, el futur papa Gregori XI visita al pintor toscà Adrià de Robertis per destruir la seva última obra, la blasfema Verge barbuda. El 25 de febrer de 1970, el pintor nord-americà Mark Rothko es talla les venes al seu estudi de Nova York. L'11 de setembre de 2001, mentre el món s'endinsa en l'Era del Desconsol, el pintor rus Vsévolod Semiasin redacta una carta en què revela les raons de la seva bogeria.

La història d'aquests tres mestres, basada en un enigma-el destí insospitat de la Verge barbuda d'Adrià de Robertis-i gravitant al voltant d'una idea central-el compromís del pintor amb el seu art enfront del poder encarnat per Església, Mercat o Estat -, és l'eix conductor de La llum és més antiga que l'amor, un llibre del qual ens parla un novel.lista anomenat Bocanegra durant tres moments crucials: el naixement de la seva vocació, la mort de la seva dona i la seva consagració en l'any 2040 com glòria de la literatura universal.

Almudena Grandes

Almudena Grandes explica com de joveneta, tot passant les vacances a casa els avis, es va quedar sense lectura i gràcies a la biblioteca del iaio li van caure a les mans els Episodios nacionales de Benito Pérez Galdós, qui és en part responsable de la vocació d'escriptora de l'autora i alhora inspirador d'aquest primer de la sèrie de sis Episodios de una guerra interminable.

Miguel Delibes " El hereje"

Editada al 1998, El hereje, és la darrera obra de Delibes i una de les meues preferides.

La història està situada al Valladolid del segle XVIl.’La intolerància, el fanatisme, la persecució per les idees religioses, la Inquisició…ens mostra on es pot arribar.

El protagonista, un home íntegre que no té por de la mort, un home valent que defensa les seues idees i la seua honestedat per damunt de la mentida i la hipocresia.

Entrevista al autor.

Centenari del naixement de Miguel Hernandez.

EL HOMBRE Y SU POESÍA. Ed. Cátedra

Miguel Hernández Gilabert (Oriola, Baix Segura, 30 d'octubre de 1910 - † Alacant, L'Alacantí, 28 de març de 1942) és un dels poetes i dramaturgs més representatius de la poesia espanyola del primer terç del segle XX.
Amant de la llibertat, els seus poemes reivindiquen la llibertat de l’home i molt especialment dels més desafavorits, un món just que Miguel va voler construir a través dels seus poemes però que va quedar inacabat, estroncat. Després de moltes vicissituds i persecucions, condemnes a la pena de mort per part del règim franquista i indults, l’any 1941, va ser traslladat al Reformatori d’Adults d’Alacant on va compartir cel·la amb Buero Vallejo. Allà es va posar malalt de bronquitis, després tifus i complicacions amb la tuberculosi. Va morir a la infermeria de la presó alacantina el 28 de març de 1942. Diuen que no van poder tancar-li els ulls...només tenia 31 anys.

Eduardo Mendoza "Tres vidas de santos"

Eduardo Mendoza ha publicat 'Tres vidas de santos' (Seix Barral), una recopilació de tres relats amb els quals l'autor, el gènere habitual del qual és la novel·la llarga, s'estrena amb el conte per narrar la història de tres personatges que "no són sants".

L'autor ha explicat que ell mateix era "el nexe d'unió" entre els tres, ja que se sent pròxim a les persones que tenen la sensació de pertànyer a un altre món però que segueixen les convencions socials sense entendre molt bé el que estan fent.

El primer relat, 'La ballena', tracta sobre un bisbe que arriba al càrrec "de mala manera"; el segon, titulat 'El final Dubslav', el protagonista és un home ric que viu una vida banal; i en el tercer,'El malentendido', apareix un delinqüent.

Mendoza ha reconegut que s'ha inspirat en els contes de Gustave Flaubert, entre d'altres autors del gènere, i ha elogiat l'escriptora Alice Monroe, l'obra de la qual ha qualificat de "la cosa més interessant que s'està escrivint en aquest moment".