Centenari del naixement de Miguel Hernandez.

EL HOMBRE Y SU POESÍA. Ed. Cátedra

Miguel Hernández Gilabert (Oriola, Baix Segura, 30 d'octubre de 1910 - † Alacant, L'Alacantí, 28 de març de 1942) és un dels poetes i dramaturgs més representatius de la poesia espanyola del primer terç del segle XX.
Amant de la llibertat, els seus poemes reivindiquen la llibertat de l’home i molt especialment dels més desafavorits, un món just que Miguel va voler construir a través dels seus poemes però que va quedar inacabat, estroncat. Després de moltes vicissituds i persecucions, condemnes a la pena de mort per part del règim franquista i indults, l’any 1941, va ser traslladat al Reformatori d’Adults d’Alacant on va compartir cel·la amb Buero Vallejo. Allà es va posar malalt de bronquitis, després tifus i complicacions amb la tuberculosi. Va morir a la infermeria de la presó alacantina el 28 de març de 1942. Diuen que no van poder tancar-li els ulls...només tenia 31 anys.